" arquitectura de límites difusos "

El vincle entre lo extern i lo intern, incloent el límit, consisteix en la comunicació. A la inversa, podria dir-se que la comunicació va néixer a través del límit .

Toyo Ito en aquest assaig reflexiona sobre el concepte de l’espai en l’arquitectura del s. XXI: per una banda, tot i que defensa els orígens del moviment modern, es pregunta del perquè de la no contextualització i l’”encapsulament” de l’espai en l’actualitat. També defensa la necessitat d’un canvi de principis en pro d’una nova arquitectura a conseqüència de l’entrada de nous elements com el poder de la tecnologia, la informació i el consum. Trets cabdals per entendre la globalització.

Aquesta nova percepció de la vida i de la realitat necessita de noves experiències de lo construït.

Mitjançant el concepte de límits difusos ens ofereix les claus essencials per a entendre els fonaments de la seva obra: Una arquitectura que busca límits tous capaços de reaccionar davant l’entorn natural, així com capaç de transformar el programa en l’espai i que s’esforça per assolir la transparència i la homogeneïtat, sense deixar de costat a la importància d’introduir característiques especials del lloc.

Aquest breu assaig consta de quatre apartats:

1- El cos ampliat pel moviment mecanicista modern

2- Disneylandia com a símbol d’encapsulament

3- El caràcter flotant requerit pel cos del moviment electrònic modern

4- Arquitectura de límits difusos

títol Arquitectura de límites difusos autor Toyo Ito editoral Gustau Gili
valoració + + + + + + + + + +