com a convergent, content; com a català, abatut

Un gust agredolç m’ha deixat aquestes eleccions i de retruc alguna que altra preocupació.

Com a convergent estic content, no per donar molts salts d’alegria, però si d’algun. Hem guanyat un diputat, per tan hem millorat els resultats anteriors i ens mantenim com a tercera força al Congrés.

Com a català estic abatut, decepcionat i trist. No puc entendre com els catalans em donat tant poder al PSOE, i quan dic el PSOE estic dient el PSC ja que des de fa temps són el mateix, quan per culpa d’aquests els catalans hem patit un retrocés espectacular en molts àmbits:

Hem patit la pitjor etapa des del retorn de la democràcia: caos a l’Aeroport del Prat, caos en les Rodalies, apagades de llums, esvorancs, AVEs.
Hem patit la etapa de més enganys: “ Apoyaré el Estatut de Catalunya que apruebe el Parlament de Catalunya...”
Hem patit la etapa de més insults i burles: “ antes partía que doblá”
Hem patit la etapa més inestable políticament parlant: eleccions anticipades a Catalunya degut al “ catxondeo” portat pel tripartit. I un altre cop constitució del mateix tripartit.
Hem patit la etapa de més incoherència portada per un govern de la Generalitat: ja ho sap la gent que el que els socialistes votaven al Parlament, a Madrid votaven tot lo contrari ?
I l’Estatut retallat? A on està? I el traspàs de les competències pactades? A on estan?
En fi...ha estat la etapa menys prospera pel que fa als interessos de Catalunya, i els màxims responsables d’aquesta etapa mediocre han estat el Montilla i el seu govern i el Zapatero.

Per aquests fets i per molts altres, no puc entendre els resultats d’aquestes eleccions. Que està passant a Catalunya? Ens prenen el pèl des de Madrid, però ara entenc perque ens el prenen... perque nosaltres ho volem. Per tan la culpa és nostre. Després la gent que no es queixi, perque el dia per queixar-se és el dia de les eleccions. Hem donat un xec en blanc a Madrid a canvi de burles, menyspreu i de promeses incompletes.

Com a independentista també estic abatut...tot i que no hi crec ni amb la doctrina d’ ERC ni aprovo moltes de les coses que prediuen, no deix de ser un partit que lluita per un objectiu comú al meu: plena sobirania per Catalunya.
No obstant, entenc i comprenc el retrocés d’Esquerra. També entenc el disgust dels seus simpatitzants: no els hi perdonen haver entregat la Generalitat a Espanya. Això té un preu! I ara l’esteu pagant!
Espero i desitjo que es donin compte d’una vegada que han perdut el rumb i el perfil propi, i que necessiten rectificar ja. Un canvi en la seva cúpula podria ser una bon començament.

Com a demòcrata estic preocupat: cap a on anem? Anem cap a un bipartidisme on els partits menors no tenen cabuda. On les minories no tenen veu. Em preocupa realment. Em preocupa i em sap greu que el PSOE monopolitzi el vot d’esquerres. Com a demòcarata estic realment preocupat. També em sap greu els resultats de Izquierda Unida i l’anunci de LLamazares.
El PP i el PSOE s’estan carregant la democràcia mitjançant eines tan poc ètiques com la por i l’engany.

Ara més que mai els catalans hem de començar a prendre decisions fortes, valentes i unitàries. Només així podrem començar a enfocar el nostre futur, el futur de la llibertat i d’una societat més justa. Jo apel·lo per una Catalunya lliure. Qui més la vol ?