" arquitectura de límites difusos "

El vincle entre lo extern i lo intern, incloent el límit, consisteix en la comunicació. A la inversa, podria dir-se que la comunicació va néixer a través del límit .

Toyo Ito en aquest assaig reflexiona sobre el concepte de l’espai en l’arquitectura del s. XXI: per una banda, tot i que defensa els orígens del moviment modern, es pregunta del perquè de la no contextualització i l’”encapsulament” de l’espai en l’actualitat. També defensa la necessitat d’un canvi de principis en pro d’una nova arquitectura a conseqüència de l’entrada de nous elements com el poder de la tecnologia, la informació i el consum. Trets cabdals per entendre la globalització.

Aquesta nova percepció de la vida i de la realitat necessita de noves experiències de lo construït.

Mitjançant el concepte de límits difusos ens ofereix les claus essencials per a entendre els fonaments de la seva obra: Una arquitectura que busca límits tous capaços de reaccionar davant l’entorn natural, així com capaç de transformar el programa en l’espai i que s’esforça per assolir la transparència i la homogeneïtat, sense deixar de costat a la importància d’introduir característiques especials del lloc.

Aquest breu assaig consta de quatre apartats:

1- El cos ampliat pel moviment mecanicista modern

2- Disneylandia com a símbol d’encapsulament

3- El caràcter flotant requerit pel cos del moviment electrònic modern

4- Arquitectura de límits difusos

títol Arquitectura de límites difusos autor Toyo Ito editoral Gustau Gili
valoració + + + + + + + + + +

ai, ai, ai...aiR BERLIN!

Em considero un clar seguidor de l’hoquei damunt patins i en especial del Reus Deportiu.

Ahir es va disputar el tercer partit de la final de la lliga entre el Reus i el Barça. Des d’aquí vull felicitar als jugadors pel grandíssim espectacle que es va veure i que han posat la final 2-1 a favor del Reus.

No obstant, aquesta no és la real causa del perquè dedico una notícia al meu blog.

El partit es va transmetre en directe pel canal 33, i van haver 2 fets que em van donar molt a pensar: els jugadors del Reus, Toni Sánchez i José Luis Negro Paéz, asturià i argentí, respectivament, van ser entrevistats durant la retransmissió, i tots dos van mostrar un perfecte i acurat català. Fantàstic! Però tampoc no és que li vulgui donar més importància de la que té.

El fet en sí, són les dures - innacceptables- declaracions que va pronunciar Joachim Hunold, director general d’Air Berlin, sobre el català.

El precedent que va originar aquestes frases tan desafortunades va ser degut que el Govern de les illes Balears va recomanar i motivar l’ús del català a les companyies de vol que operen en el context de les Illes.

El que em sorprèn és el fet que un alemany, resident a Alemanya, mostri tant d’odi respecte a una llengua i un territori que ni li va ni li ve..., ans el contrari, el fa cada dia ser més ric. No puc entendre aquest fàstic i menyspreu cap a nosaltres.

És conscient aquest home, que ha insultat a uns quants milions de persones?

He començat parlant del Toni i del Negro. Clar exemple de normalitat lingüística, on ells, de forma voluntària, han decidit aprendre una nova llengua; la llengua del seu País d’acollida.

Sr. Joachim Hunold: Teniu la sensibilitat d’un microbi. Sou conscient dels insults, de forma gratuïta, que hem rebut? Perquè ha calgut unes declaracions tan despectives? Que us hem fet a vosaltres?

Em sap greu, però amb mi heu perdut un client.

" Franco no estudió en West Point "

El meu pare està orgullós d’haver jurat la Constitució dels Estats Units. Desconec perquè, ja en plena democràcia, no la juren els militars espanyols; potser encara la consideren una cosa de civils. Sempre em perdo en les qüestions morals dels catòlics [...] En 1931, tots els militars, inclòs Franco, van signar un document que deia: ‘Prometo por mi honor servir bien y fielmente a la República, obedecer sus leyes y defenderla con las armas’. Cinc anys després es van revoltar contra aquella mateixa República, argumentant que defenien a Déu.

Elyse és una estudiant de Califòrnia que aterra per un any a la Universitat de Barcelona per a realitzar una tesis sobre la Guerra Civil espanyola i Francisco Franco.

La protagonista, aspirant a llicenciada en dret i filla d’un coronel d’nfanteria de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica, decideix traslladar-se a la ciutat de Toledo, on està ubicada l’Acadèmia Militar d’Infanteria, on Franco va ingressar.

A mesura que es va endinsant en la etapa de formació del futur dictador, Elyse va trobant fortes diferències en el sistema educatiu i doctrinal entre l’acadèmia de Toledo i en la que va estudiar el seu pare, la prestigiosa Acadèmia de West Point.

Mitjançant aquest fil conductor, l’autor, Gabriel Cardona, dóna clares referències de com estaven les relacions entre els militars i el Govern, la doctrina moral que es respirava en l’Exèrcit i en la formació dels futurs soldats, i com tot això, conjuntament amb les relacions familiars, va influir d’una forma cabdal en la vida de Franco.

L’autor, antic militar i cofundador de la Unión Militar Democràtica , actualment és professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Cardona va abandonar voluntàriament el servei després del 23-F.

títol Franco no estudió en West Point autor Gabriel Cardona editorial Comunicación y publicaciones

valoració + + + + + + + + + +

" Todos los catalanes son una mierda "

Mai no havia pensat a escriure les meves memòries, però quan, el dia 23 d’abril de l’any 2001, el rei Joan Carles I afirmava rotundament que el castellà ‘sempre’ havia estat una llengua de trobada i que ‘mai’ no havia estat imposada, vaig pensar que calia rebatre aquesta falsedat, proclamant la veritat sobre la persecució que he patit al llarg de la meva vida pel fet de parlar català i d’estimar Catalunya. Aquest flagell també l’ha sofert la meva generació, i així ha continuat l’intent de destrucció que en tot temps ha exercit l’Estat espanyol sobre la llengua catalana. Malson que persisteix fins avui, en plena democràcia. Aquestes memòries en són el meu testimoni i, alhora, una clara i forta denúncia.

Si tinguéssim que fer un llistat sobre la gent més activa en favor de la defensa del catalanisme polític i cultural, durant la època franquista, un dels noms que hi sortirien sense dubte, és el de Xavier Polo.

Polo, ha volgut deixar per escrit les seves pròpies vivències i fets, on moltes de les quals, han estat clau per mantenir l’esperit i la estima per Catalunya durant el llarg període dictatorial.

Aquestes memòries, comencen amb quatre pròlegs, curts i potents, de Jordi Pujol, Manuel Sayrach, Albert Manent i Joaquim Ferrer.

La composició del llibre consta de sis capítols:

1- Els meus paisatges

2- Les primeres accions clandestines en solitari

3- Un principi de resistència organitzada

4- Campanya “Galinsoga”, els fets del Palau i “Pujol-Catalunya”

5- Els anys de la resistència

6- Els darrers combats

Aquest, finalitza amb un fantàstic apèndix on inclou una petita biografia dels seus referents, tals com Josep Benet, Aureli Maria Escarré, Raimon Galí o Jordi Pujol, entre d’altres. Així com una petita ressenya gràfica dels estris que utilitzaven per a materialitzar amb èxit les seves accions al carrer. Molts d’aquests estris van ser inventats pel propi Polo i Jordi Argemí.

Dins d’aquest llibre, podrem trobar les claus, tan a nivell d’organització, de pensament i d’execució, de campanyes tan destacades com l’afer Galinsoga (autor de la cèlebre frase que ha donat títol a aquestes memòries), la campanya “Pujol-Catalunya”, la vaga de tranvies del 51 i del 53, els fets del Palau, la campanya Escarré-Catalunya, “Volem bisbes catalans”, el segrest de la mare de Déu de Núria, múltiples penjades de banderes, pintades per tot Catalunya i nombroses accions contra actes oficials.

títol Todos los catalanes son una mierda autor Xavier Polo editorial Proa

valoració + + + + + + + + + +

feliç aniversari ?

Aquests dies, ha sortit publicat l’Informe 2008 d’ Amnistia Internacional en motiu de la celebració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Seré molt breu i tan sols posaré de manifest 4 dades, que crec que són molt significatives:

-81 països encara infligeixen tortures o mals tractaments a les persones.

-54 països sotmeten judicis sense les mínimes garanties.

-77 països no permeten parlar amb llibertat d’expressió.

-1 país, no permet als seus ciutadans expressar-se lliurement i a exercir el seu dret per a poder decidir el seu propi futur.

Costa de creure, que la Declaració Universal dels Drets Humans, que va ser adoptada i proclamada per unanimitat durant l’Assemblea General de les Nacions Unides del 10 de desembre de 1948, seixanta anys després, en ple segle XXI, estiguem igual o pitjor.

Creieu que és un feliç aniversari...?

Declaració Universal dels Drets Humans

Preàmbul

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;

Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;

Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;

Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;

Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;

Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.

Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.

Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.

Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.

Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

no vull seguir caminant pel passeig del silenci...

El sentiment que produeix el silenci pot ocasionar diferents tipus d’accions i de reaccions.
El silenci, sovint, produeix un efecte de benestar, de pau, de calma, de repòs...
El silenci, a vegades, pot induir a la por, a la timidesa, i fins i tot, a la mort.

En èpoques passades, el silenci estava en l’ordre del dia. Ningú aixecava la veu. La gent, per temor a possibles represàlies, es quedava en silenci. Ningú denunciava actes totalment antidemocràtics. Ningú denunciava la imposició. Ningú denunciava la injustícia.

Hem mal viscut molts anys en silenci. Tan sols petits grups heroics de persones no es resignaven a caminar pel passeig del silenci. Tan sols uns pocs gosaven a cridar.
En gran mesura, gràcies a aquests petits grups que feien uns immensos exercicis d’honestedat i de justícia, avui podem cridar.

I així ha de ser, em de continuar el seu exemple i cridar, cridar ben fort.

Si sentíssiu frases tals com: ¡a mi me hablas en castellano!, o ¡Fuera de mi bar, este es mi local i aquí se habla en castellano!, o ¡mira que niño tan gilipollas! .Us quedaríeu en silenci? Crec que no...

Doncs aquestes frases, i d’altres, són les que va tenir que sentir un amic meu de Reus aquest passat dissabte a un bar de Salou. A més, per més inri, es tracta d’un pub irlandès-escocès.

Perquè ens em de callar i adoptar la postura del silenci davant de situacions d’aquesta mena?

injustament, aquest amic, va ser expulsat del local, per la única raó de voler exercir el seu dret de parlar en el seu idioma, el català. La mestressa el va “acomiadar” al·legant que no acceptava que ningú li parles en català, tot i que ella, es jactava de saber-lo perfectament.

En situacions d’aquesta mena, el silenci pot desencadenar en un estat de por, de timidesa, i fins i tot de mort. Com que no accepto que sigui així, jo vull cridar.

Si un dia camineu per Salou, i us trobeu un pub anomenat THE HOLE IN THE WALL, canvieu ràpidament de vorera: us trobareu en el passeig del silenci...